Myeongseong de Joseon

Myeongseong de Joseon

Nom original	(ko) 민자영
Nom pòstum	효자원성정화합천홍공성덕제휘열목명성태황후
Biografia
Naixement	25 setembre 1851 Yeoju (Corea del Sud) (en)
Mort	20 agost 1895 (43 anys) Gyeongbokgung (Corea del Sud) (en)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	concession funéraire de la reine Min (fr)
Reina consort
20 març 1866 – 20 agost 1895 (mort de la persona) ← Reina Cheorin – Supressió del càrrec →
Activitat
Camp de treball	Política i política exterior
Ocupació	consort
Altres
Títol	Reina consort Emperadriu consort
Família	Yeoheung Min clan (en)
Cònjuge	Gojong of the Korean Empire (1866–1895), mort de la persona
Fills	Sunjong de l'Imperi coreà
Pares	Min Chi-rok   i valor desconegut

L'emperadriu Myeongseong (명성황후, 明成皇后, 19 d'octubre de 1851 - 8 d'octubre de 1895), va ser l'última emperadriu de Corea. Pel poble coreà és una heroïna, equivalent a Joana d'Arc de França, la popularitat de la qual es troba relacionada amb les recents produccions televisives, cinematogràfiques i musicals del país.

Va ser una de les esposes de l'emperador Gojong, de la dinastia Joseon, abans d'iniciar-se l'Imperi de Corea. Durant la seva vida com emperadriu es va esforçar per mantenir, política i diplomàticament, a Corea independent de la influència estrangera.

Se li atribueix la introducció a Corea de noves tecnologies orientals, tal com el ferrocarril, el telèfon, el tramvia i l'electricitat. També va demostrar tenir una gran habilitat per gestionar els afers exteriors, quan va demanar l'ajut de Rússia i de la dinastia Qing de la Xina per tal d'evitar que els japonesos envaïssin Corea, la qual cosa era factible dins de les ambicions imperialistes del Japó.

El govern japonès la veia com un obstacle. Tanmateix, els esforços per neutralitzar-la o apartar-la del govern de Corea van fallar contínuament, a causa de la devoció que l'emperador Gojong sentia per ella, tot i les diferents missions diplomàtiques japoneses enviades a la cort reial coreana. Com a resultat, l'any 1895, l'ambaixador japonès a Corea, Miura Goro, suposadament va contractar a un grup d'assassins per assaltar el palau de Gyeongbokgung (la residència imperial) i assassinar l'emperadriu. Dos dels presumptes assassins van ser identificats com els japonesos Shigeaki Kunitomo i Kakitus Ieri.^[1] Amb el pas dels anys van anar sortint a la llum els noms d'altres persones que presumptament també van prendre part en els fets.

L'assassinat va ser presenciat per un dels guardes imperials i un arquitecte rus anomenat Sabatin, que va deixar una narració dels fets.

L'emperador Gojong, enfurit per aquest esdeveniment, li va concedir pòstumament el títol de Myeongseong (estel lluent) i la va fer enterrar a Jongmyo, el temple nacional de Corea. De totes les dones que es troben enterrades allà, Myeongseong és l'única amb el títol d'emperadriu; la resta de dones només tenen el títol de reines consorts.

L'assassinat de l'emperadriu va provocar una gran commoció a Corea i protestes per part d'altres ambaixadors estrangers a Corea. Per apaivagar les protestes, i les crítiques a escala mundial, el govern japonès va portar a judici a l'ambaixador Miura Goro i a la resta de presumptes assassins -entre ells Shigeaki Kunitomo i Kakitsu Ieri- tots van ser absoltes del càrrec d'assassinat per manca de proves.^[2]

L'11 de maig de 2005, els descendents de Kunitomo i Ieiri, van viatjar al temple de Jongmyo per retre homenatge a l'emperadriu i demanar perdó per l'assassinat que presumptament van cometre els seus avantpassats.

A l'any 2014, l'Associació d'Història Nordcoreana va expressar que el Japó hauria de demanar perdó formalment.